Just en el moment en què l'avió anava caient sense control i la gent xisclava, em va venir a la ment aquell clotet que et surt rient i la llargada infinita del teu coll. Els arbres
s'anaven acostant ràpidament per la finestra. I encara que sembli inversemblant no estava trist havent tastat els teus petons, tot i el fum sortint dels alerons.
Però dige'm vine.
Je t'aime trop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada